En aquest apartat tractarem:
- Síndrome fal·loidiana
- Síndrome micotropínica
- Síndrome gastrointestinal
- Síndrome orellànica
- Síndrome sudoriana o muscariana
- Síndrome giromitrínica
- Síndrome coprínica o antabus
- Rabdomiòlisi per bolets
Intoxicació fal·loidiana
Amanita phalloides (Vaill. ex Fr.) Link, Amanita virosa Bertill, Amanita Verna (Bull.) Lam, Galerina marginata (Batsch.) Kühner, Lepiota helveola Bres, Lepiota Brunneoincarnata Chodat & Martin. Lepiota rufescens Lange, entre altres fongs més.
En la intoxicació fal·loidiana els símptomes són més tardans, s’anomenen síndrome de llarga incubació. Per la qual cosa l’emmetzinament s’agreuja, ja que la toxina ha passat totalment a la sang. Els principis tòxics d’aquest bolet s’han agrupat dins dels que s’anomenen Amatoxines, que alhora es divideixen en fal·lolisines (proteïnes hemolítiques que són termolàbils a més de 60º), fal·lotoxines (micotoxines de set compostos aminoàcids; la fal·loïdina, la profal·loïna, la fal·loïna, la fal·lisina, la fal·lacidina, la fal·lacina i la fal·lisacina) i les viritoxines (pèptics monocíclics formats per cinc compostos diferents: alaviroidina, viroisina, desoxoviroisina, viroidina i desoxoviroidina.
El període d'incubació sol ser de 8 a 24 hores. La intoxicació fal·loidiana consta de tres fases: fase intestinal, fase de millora aparent i fase de lesió hepàtica.
Durant la fase intestinal els símptomes són els següents: malestar general, dolor abdominal, gastroenteritis, diarrea i vòmits. La important pèrdua de líquids provoca la deshidratació. Aquesta primera fase pot ser causa de mort (aturada cardíaca o xoc vascular) si la persona intoxicada no es posa en tractament.
Aproximadament al cap de dos dies de la ingestió dels bolets els símptomes desapareixen durant algunes hores (fase de millora aparent), la qual cosa pot fer pensar a la persona intoxicada que es troba fora de perill.
La tercera fase és la més greu, apareix cap al tercer dia després de la intoxicació. En aquesta última fase les toxines ataquen el fetge i els ronyons, en el que també altres òrgans vitals com els pulmons i el cervell es veuran afectats. Aproximadament una setmana després de la intoxicació a causa d'un coma hepàtic, es produeix la mort.
El tractament durant els dos primers dies: diüresi forçada, aspiració digestiva, carbó activat, catàrtics, penicil·lina, silimarina. Als quatre o cinc dies: Lactulosa, descontaminació intestinal, vitamina K, plasma fresc.
Segons el grau de les lesions i el temps transcorregut en aplicar el tractament, el pacient podrà sobreviure amb grans afeccions hepàtiques de per vida.
Síndrome mico atropínica
Amanita muscaria (L.) Lam, Amanita pantherina (DC.) Krombh, Amanita aureola (Kalchbr.) Quél, Amanita Gemmata (Fr.) Bertill, Amanita formosa (Pers.) Quél.
Tots aquests fongs poden provocar respectivament la síndrome muscariana i panteriana després d'ingerir-los. La simptomatologia és molt semblant.
La intoxicació s’anomena neurotròpica perquè afecta el sistema nerviós, i si es tracta bé i a temps no és massa perillosa. El principal agent tòxic d’aquests bolets és la muscaridina, encara que s’han detectat d’altres com la colina, l’àcid ibotènic i el mucismol (àcid piroibotènic) component psicoactiu responsable dels efectes psicotròpics del fong.
Produeix:
- Efectes nerviosos parasimpaticomimètics: davallada de la tensió sanguínia, braquicàrdia, estimulació de les glàndules salivals i lacrimals, miosi i grans trastorns a la vista (vasoconstricció de les pupil·les).
- Efectes nerviosos simpaticomimètics: taquicàrdia i augment del volum de sang bombada per minut, inhibició de les glàndules salivals i sudorípares, midriasi, grans trastorns a la vista (dilatació de les pupil·les), trastorns digestius,
- Efectes nerviosos centrals: excitació, deliris, cefalàlgies, vertígens, atacs de follia i altres efectes psicotròpics, com eufòria física, visions fantàstiques, etc.
Els efectes de la intoxicació es fan notar al cap de mitja hora aproximadament de la seva ingestió: pesadesa d’estómac i vòmits. En vomitar l’individu queda forçà relaxat i l’envaeix una gran somnolència. Al cap d’algunes hores queda recuperat del tot, sense cap efecte secundari
Síndrome gastrointestinal
Lleu: Boletus satanas (Lenz) Blanco-Dios, Lactarius torminosus (Schaeff.) Grey, Lactarius scrobiculatus (Scop.) Fr, Agaricus xanthodermus Genev, Ramaria formosa (Pers.) Quél, Russula emetica (Schaeff.) Pers, Russula nobilis Velent, Ramaria formosa (Pers.) Quél, Ramaria pallida (Schaeff.) Ricken, Hebeloma sinapizans (Paulet) Gillet, entre altres fongs més.
Els principis tòxics actius d’aquests bolets són les substàncies acre-resinoses que afecten la mucosa gàstrica, manifestant-se immediatament després d’haver-lo ingerit.
Aquest tipus d’intoxicació malgrat de ser més benigne que la greu, no deixa de ser un gran inconvenient per a la persona en concret, en què es veu afectada per vòmits, diarrees, suors fredes i malestar en general. Amb un tractament de dieta a base de líquids i purés, els símptomes desapareixen entre les 18 i les 24 hores en una persona saludable i normalment no requereix atenció mèdica.
Greu: Entoloma sinuatum (Bull.) P. Kumm, Omphalotus olearius (DC. Singer, Tricholoma pardinum (Pers.) Quél, Tricholoma virgatum (P.) P. Kumm, Tricholoma sejunctum (Sowerby) Quél, Hypholoma fasciculare (Huds. Kumm, Chlorophyllum venenatum (Bon) C. Lange & Vellinga, entre altres fongs més.
Aquests bolets contenen substàncies emètiques i acre-resinoses, entre elles l’àcid agàric i l’àuric, que ataquen directament la mucosa gàstrica. La persona afectada començarà a notar els efectes de la toxina del fong entre els 20 minuts i les dues hores després de la seva ingestió.
Els símptomes es manifesten amb nàusees, malestar, vòmits i migranyes, acompanyats de dolors abdominals aguts i diarrees fètides. A causa de la pèrdua important de líquids l'única complicació que pot sorgir és la deshidratació, per això, cal tractar-la des del principi. En general, aquest tipus d'intoxicacions solen desaparèixer en una setmana com a màxim, sempre sota vigilància mèdica.
En els casos que es veuen implicats l’Entoloma lividum, l’Omphalotus oelariuso el Tricholoma tigrinum, caldrà anar més amb compte amb el tractament, recorrent al rentatge intestinal, administrar carbó activat i amb aportació de líquids per evitar la deshidratació.
Síndrome orellànica
Cortinarius orellanus Fr, Cortinarius cinnamomeus (L.:Fr), Cortinarius Cotoneu Fr, entre altres fongs més.
Aquests fongs tenen un alt con tingut d’orellanina, un alcaloide i una micotoxina d’efectes devastadors contra la qual no hi ha antídot.
Els primers símptomes d'intoxicació són tardans, acostumen a aparèixer entre els set i quinze dies d'incubació. En aquest interval llarg de temps sense símptomes, es poden tornar a consumir repetides vegades el mateix bolet. La manifestació és similar a la de la grip comuna (nàusees, vòmits, dolors d'estómac, mals de cap, miàlgies, etc.) Aquests símptomes són seguits per etapes d'insuficiència renal (set pronunciada, micció freqüent, dolor de la zona dels ronyons) i, finalment la producció d'orina s'acaba i es produeixen altres símptomes d'insuficiència renal, amb degeneració hepàtica amb necrosi. Si no es tracta adequadament, pot comportar la mort.
El tractament comprèn mesures simptomàtiques i de suport, rehidratació, plasmafèresi. Davant possibles diarrees i vòmits, si la intoxicació es descobreix precoçment, pot ser recomanable no actuar llevat que siguin molt violents, ja que ajudaran a eliminar restes de bolets.
Síndrome sudoriana o muscarínica
Clitocybe ribulosa (Per) Kum, Clitocybe cerussata (Fr) Kum. i altres espècies del clitocybe blancs, Inocybe Erubescens A. Blitt,. Inocybe Maculata Boud, Inocybe Rimosa (Bull..P. Kum, entre altres fongs més.
La toxina responsable d’aquesta intoxicació és la Muscarina, el seu nom deriva en què va ser trobada en una Amanita muscaria, però en realitat, la concentració de muscarina en aquest bolet, és molt baixa.
Els símptomes es presenten en un període d’incubació que va entre la mitja hora i les dues hores, manifestant-se per trastorns gastrointestinals, vòmits, diarrees i somnolència. Es pot presentar també hipersecreció glandular, caracteritzada per llagrimeig i abundant sudoració, trastorns vasculars (braquicàrdia) i trastorns neurològics, visió borrosa i quadre d’angoixa.
La intoxicació rarament és greu, excepte en alguns casos deguts a Inocybe patouillardii i Clitocybe dealbata que han arribat a produir la mort.
El tractament consistirà, a expulsar immediatament el residu tòxic de l’estómac mitjançant un rentatge gàstric, una purga salina i dipositar carbó activat. Administrar atropina com antídot específic en cas de trastorns vasculars, que s’injectarà per via subcutània. La resta de la posologia consistirà a administrar al pacient grans quantitats de líquid per a la seva rehidratació. El pacient acostuma a sanar entre quinze i vint dies de tractament.
Síndrome Giromitrínica
Gyromitra sculenta (Pers.) Fr., Gyromitra gigas (Kromb.) Kooke. Gyromitra infula (Schff) Quél. Paxillus involutus (Batsch.) Fr. entre altres fongs més.
Els principis tòxics d’aquests fongs és una substància anomenada giromitrina, cancerigen present en tots els fongs del gènere Gyromitra. La giromitrina és molt perillosa en una solució aquosa, ja que en ser barrejada amb l’aigua produeixen altres toxines, una d’elles és la monometilhidrazina, substància tòxica que posseeix capacitat hemolítica i cancerígena. Aquestes toxines són acumulables, és a dir, la ingestió repetida d’aquest fong pot causar greus lesions hepàtiques.
Anys enrere, la Gyromitra sculenta era considerat un comestible excel·lent per molts entesos, fins i tot així constava en els llibres de cuina de bolets. També es diu que abans de cuinar-los s’han de bullir i desestimar l’aigua de la cuita, o que si es deixen assecar, no hi ha cap perill. La consumició successiva de petites quantitats de bolets que continguin giromitrina arriba a ser tòxica, pel fet que les dosis són acumulatives. Així doncs, és aconsellable desestimar-lo com a bolet comestible, ja que s’ha demostrat la seva toxicitat, la Gyromitra sculenta no s’ha de consumir mai.
Els símptomes poden aparèixer al cap d’unes 6 a 15 hores de la seva ingestió, amb trastorns gastro-intestinals (vòmits, diarrees, dolors abdominals), trastorns del ritme cardíac i somnolència. En els casos greus d’intoxicació, l’endemà acostuma a aparèixer febre alta, hipoglucèmia i lesions hepàtiques i renals, produïdes per l’hemòlisi, amb destrucció dels globus vermells de la sang.
El tractament d’aquesta intoxicació consisteix a efectuar un rentatge d’estómac, i com a mesura terapèutica administrar al pacient, vitamina B6 en grans quantitats per via intravenosa. En els casos que l’hemòlisi sigui intensa, s’ha de protegir la funció renal.
Síndrome coprínica o antabus
Coprinopsis atramentaria Bull. Singer. Coprinellus micaceus Bull. Vilgalys, Hopple, & Jacq. Johnson, Suillellus luridus Schff. Murril. Pholiota squarrosa (Vah), P. Kumm.
La ingestió d’aquest bolet es pot dir que no és tòxica, a menys que s’hagin pres begudes alcohòliques durant la seva ingestió, i durant dos o tres dies després, ja que causa l’acumulació d’àcid acetaldehid a l’organisme, essent aquest el responsable de l’acció de l’efecte antabus.
Els símptomes comencen entre el 10 i els 30 minuts després de la ingestió de begudes alcohòliques (en realitat quan la taxa d’alcoholèmia a la sang és de 5 a 10 mg%), fa que aparegui una mena d’urticària o vermellor de la pell que pot arribar a provocar cianosi (color violaci als llavis i a les parpelles), sufocacions, sabor metàl·lic, alteracions del ritme cardíac i hipotensió arterial greu. Tot això acompanyat de vòmits, diarrees i una gran sudoració.
El tractament consisteix en evitar les begudes alcohòliques durant una setmana com a mínim, controlar la pressió arterial i subministrar 4-metilpirazol com antídot, en el casos greus.
Rabdomiòlisi per ingestió de bolets
Tricholoma eqüestre (L.) P. Kumm. Tricholoma joachinii Bon & A. Riva, entre altres fongs més
En cas es va destapar a França, quan entre els anys 1992 i 2000, es van presentar dotze casos de rabdomiòlisi severa per consum de bolets, on tres dels personatges afectats van morir. Tots els afectats tenien en comú lesions greus de musculatura, símptomes de debilitat acompanyats de miàlgia dolorosa a les cames. Tots els personatges afectats per aquesta síndrome havien consumit uns dies enrere Groguets o Verderols, un bon comestible que per tradició s'ha consumit durant anys per diverses generacions, ara s’ha esdevingut un bolet tòxic.
La síndrome de la intoxicació en els pacients es descriu com un augment de la debilitat, rigidesa de les extremitats sobretot a les cames, transpiració abundant, eritema facial, esgarrifances, indisposició abdominal amb producció d’orina fosca. Els tres pacients que van morir van experimentar arrítmia cardíaca, col·lapse cardiovascular i una gran disfunció renal, amb la destrucció patològica dels músculs estriats.
Posteriorment, va haver-hi més intoxicacions d’aquest tipus i pel mateix bolet a Polònia, on van morir també algunes persones. La qüestió és que caldrà un estudi a llarg termini per a identificar la toxina, que ha fet tornar metzinós un bolet apreciat per la seva bona comestibilitat.
A causa d'aquest greu incident ocorregut a França i a Polònia, a molts països europeus entre ells l’estat espanyol, s’ha prohibit la seva comercialització, quan era un bolet que es venia a plaça com un comestible excel·lent.