TAXONOMIA DELS FONGS SUPERIORS

Carlos Linneo
El sistema formal d'anomenar als organismes, plantes, insectes, animals, fongs, etc., tenen un nom en llatí que es coneix per Taxonomia, que fou crear pel metge i naturista suec Carlos Linneo (1707-1778). Prové del grec Taxis=ordenació i nomia=normes, és a dir, normes de classificació o ordenació.

Així doncs, si volem conèixer bé els fongs caldrà realitzar un examen exhaustiu que ens doni una idea clara de cada part que es compon un exemplar. Per exemple, un bolet  de l’ordre de l'agarical pot estar format pel Capell (Carpòfor), himeni (himenòfor)  peu o cama, anell o vel, volva i miceli. És essencial saber diferenciar cada un d’aquests elements, perquè la majoria de vegades es requereix una observació acurada per tal d’identificar el fong. Factors naturals com el vent, la pluja o el sol, poden eliminar o alterar qualsevol d’aquests elements; poden perdre l’anell, el granulat de la cutícula del capell, o es poden produir variacions importants a la seva coloració, amb la qual cosa es fa més difícil la seva identificació.

                                  1. Carpófor o capell                     6. Himeni
                                  2. Restes del vel                          7. Peu
                                  3. Làmines                                   8. Anell o vel
                                  4. Laminetes                                9. Volva
                                  5. Tubs o porus                          10. Miceli


CARPÒFOR O CAPELL (1,2)
És una de les parts fonamentals per a la identificació del fong. La seva mida varia notablement, des de tenir pocs mil·límetres en algunes espècies, en altres pot assolir els 30 cm. La seva forma també és molt variada i quan és jove acostuma a estar tancat al voltant del peu. Algunes espècies poden canviar diverses vegades de forma a mesura que augmenta la seva edat.  La pell que el cobreix s’anomena cutícula i pot presentar diversos aspectes com arrugues, esquerdes, de consistència envellutada o coberta per escames o berrugues per exemple, i que en realitat es tracta de la resta del vel general que el cobria en estat jove.

HIMENI (3,4,5,6)
És la part reproductora del fong. Es tracta d’un teixit molt fi que en realitat és un conjunt d’elements fèrtils productors d’espores L'himeni pot presentar estructura laminar com la majoria del gènere Agaricus, amb tubs com els Boletus, arrugues o venositats com els Cantharellus, o agullons com els Hydnum.

PEU O CAMA (7)
El peu o cama és la part del fong que aguanta el capell, i que generalment té forma cilíndrica. En ell s’hi troben una sèrie de detalls importants per identificar l’espècie, com és la forma, la separabilitat,  l'ornamentació, la seva col·locació, el seu interior i la consistència.

ANELL O VEL (8)
L’anell que presenten alguns exemplars de fongs, és en realitat la resta del vel parcial encarregat de protegir l'himeni del fong jove, que en no haver-se després del tot, queda enganxat al voltant del peu. No tots són iguals ni estan a la mateixa alçada, sinó que poden ser alts (Macrolepiota procera), a mitjana alçada (Agaricus campestris), o relativament baixos (Amanita pantherina).

VOLVA (9)
Quan el vel general que cobreix a la majoria de les espècies del gènere agarical es trenca per deixar pas al capell, poden passar dues coses; que desaparegui o que en quedin restes al peu. Aquestes restes en forma de sac o funda que envolten la base del peu s’anomena volva. Poden ser en forma de sac com hem dit (Amanita caesarea), en forma de granulacions quadrades que recobreixen la base de peu formant cercles (Amanita muscaria) i algunes molt rudimentàries i poc diferenciades (Amanita rubescens).

MICELI (10)
El miceli és la part vegetativa del bolet, i és en realitat l’autèntic fong. La seva missió és prendre del sòl els diversos compostos orgànics per alimentar-se. A vegades poden semblar falses arrels. Generalment, és de color blanquinós, i pot arribar a tenir molta llargada.