CURIOSITATS DELS FONGS

ES TROBEN FONGS GEGANTS A MÈXIC 

Macrocybe titans Pegler
Científics mexicans del Centro Científico Ecosur, a l'estat de Chiapas, han descobert un exemplar de fong superior que pesa més de 20 quilos. El fong en qüestió té una mida de 74 cm de diàmetre i 88 cm d'alçada. Després del descobriment, el fong va ser traslladat al centre científic de Chiapas pel seu estudi, on es va emetre un comunicat, en què els seus dirigents afirmen que el fong en qüestió va ser localitzat pels seus científics a la regió de Las Cabañas, al municipi de Tapachula. El fong en el seu hàbitat natural, es nodria de la soca d'un arbre mort.
Aquest fong gegantesc ja és conegut, i s'anomena Macrocybe titans Pegler (Lodge i Nakasone). El micòleg del centre René Andrade diu que és una espècie que ja havia estat descoberta l'any 1981, i que en el mateix centre hi han conservats dos exemplars d'aquesta mateixa espècie però de mida menor, un de 28 i un altre de 50 cm de diàmetre de capell. Sembla que aquest mateix fong  també acostuma a créixer a Guatemala, Costa Rica i Brasil. 

Aquest tipus de fong tan descomunal és sapròfit, i a igual que les altres espècies emparentades de mida menor, és ideal per a reciclar la matèria orgànica en descomposició i així mantenir l'equilibri ecològic. El fong es conservarà pel seu posterior estudi y veure el grau de comestibilitat o toxicitat que pugui contenir.

ES TROBA UN FONG DE MÉS DE 3 QUILOS A BISCAIA

Un veí de Biscaia que passejava per uns jardins urbans a prop d'una autopista, es va topar a un fong d'aparença esfèrica que pesava més de 3 quilos. Es tracta d'un exemplar de Langermannia gigantea, espècie que creix a l'herba de prats i jardins durant l'estiu. Aquesta espècie de fong pot assolir els 75 cm de diàmetre, amb un pes d'uns 30 quilos.

Aquest fong de jove és comestible, sempre que la gleba sigui ben blanca, igual com les altres espècies menors d'aquest gènere. La millor forma de preparar-lo a la cuina, és tallat a llesques ben fines i arrebossat.

A més, sembla que aquest fong té propietats medicinals, principalment desinfectants, desintoxicants i per controlar les inflamacions. Actualment és usat en la preparació de medicaments farmacèutics. 

MÀ DE ZOMBI

Així és com va anomenar Miles Ferguson, un habitant d'Indonèsia a la planta que va créixer al seu jardí (Zombie hands). En un principi es pensava que era una de tantes plantes tropicals que acostumen a créixer al país, però després d'estudiar la seva estructura taxonòmica i morfologia, es va posar de manifest que es tractava d'un fong sapròfit no catalogat de la classe ascomicet, que està emparentat amb gènere de les Morchela i Clathrus.    En un principi es mantenia ben dret, presentant una consistència sedosa al tacte. A l'interior presentava una carn esponjosa de color grisós. Posteriorment i a mesura que el fong s'anava fent vell es va anant inclinant fins a doblegar-se assolint una textura llefiscosa, amb una olor fètida que recordava a la carn en descomposició. La hipòtesi és que les espores del fong podien haver arribat al jardí a través d'un compost vegetal que el propietari havia abocat tot just uns dies abans, fructificant el fong al regar. Realment el fong tenia tot l'aspecte  d'una mà cadavèrica.

FONGS FÀL·LICS

Phallus Drewesii
Dennis Desjardin i Brian Perry de la San Francisco State University, descriuen per primer cop un nou fong d'aspecte fàl·lic, descobert a l'illa africana de Santo Tomé anomenat Phallus Drewesii. Els fongs de forma fàl·lica no són molt comuns a la naturalesa, de fet, constitueixen una família Phallaceae i un ordre Phallales. La família i l'ordre són categories taxonòmiques que engloben les espècies. Tots els fongs que componen aquesta família, es caracteritzen per la seva olor fètida, que recorda a matèria orgànica en descomposició. En concret, existeixen 28 espècies de fongs fàl·lics que han estat catalogats, si bé que aquest exemplar és atípic pel seu color completament blanc i per la mida, en aquest cas assolia els 22 cm d'alçada. El fong neix en un estat de forma d'ou. A mesura que es va desenvolupant creix cap amunt, prenent una consistència gelatinosa que atrau les mosques, les quals consumeixen les espores i posteriorment les dispersen per tot el bosc.
FONGS CARNÍVORS

Un grill atacat per un fong entomòfag
Feia la impressió que es tractava d'un  escarabat amb unes enormes  antenes, quina classe de bestiola era aquesta, vaig pensar que era molt estranya. El resultat era que es tractava d'un grill que havia mort a causa de la voracitat d'un fong paràsit que l'havia devorat. Es tracta d'un fong entomòfag que ataca a insectes vius. Les espores del fong s'adhereixen a la closa de l'insecte, a partir d'aquí cuiden de buscar una petita fissura per on es ramifiquen fins a l'interior, on germinen i s'escampen per la seva cutícula. El fong s'endinsa ràpidament cap a l'interior, arribant a matar a l'insecte on s'havia allotjat. Quan ha mort la bestiola, noves espores es formen dins el seu cos. Després, nous cossos fructífers sorgiran cap a l'exterior com és el cas de la fotografia que ens ocupa, variant la seva forma i color, depenent de l'espècie d'insecte que ha estat atacat. Cada fong està especialitzat a atacar a tipus diferents d'insecte, com mosques, escarabats, formigues, aranyes, etc.  Aquest tipus de fongs evolucionen constantment, a fi d'evitar que les víctimes puguin fabricar algun tipus d'immunitat als seus atacs.   

UN FONG SAGNANT

Hydnellum Peckii
Una curiositat molt interessant és el que trobem en el fong Hydnellum Peckii, conegut popularment a Europa com a “Dientes de sangre o Pastelito de nata y fresa”. Quan és jove el seu aspecte és com d’una massa compacta i porosa de color blanquinós, després rosa suau. Però el que més crida l’atenció d’aquest fong és el líquid de color vermell que segreguen els seus porus quan són joves, molt semblant a la sang. A part d'Europa aquest fong fou trobat a Iran l’any 2008. Posteriorment altres exemplar foren descoberts a Corea dos anys més tard. El Hydnellum Peckii és un fong simbiòtic que està relacionat directament amb els boscos de coníferes, emparentat amb el gènere de les Hydnàcies.
Tot un pastisset apetitós
Es tracta d’un fong que no és tòxic ni mortal, però que no té cap valor a la cuina, ja que només pel seu aspecte i la seva olor repel·lent fa que sigui rebutjat. En el cas que per descuit anés a parar a la cassola, el seu sabor amarg i coriaci el fan del tot incomestible. 
Alguns exemplars en créixer prenen la forma d’un pastisset de nata i maduixa, d’aquí el nom popular que se li ha donat a molts indrets d’Europa. A Catalunya ens costa que rep el nom de Bolet de sang, encara que només apareix als boscos de coníferes d’alta muntanya. A part de les seves condicions químiques que el fan que sigui incomestible, és un fong que els homes de ciència li han trobat la seva aplicació en medicina. La substància que segreguen els seus porus conté un pigment molt peculiar anomenat Atromentin, que es veu que té propietats anticoagulants. També té propietats antibiòtiques que combaten intensament al Streptococcus Pneumoniae.
EL CORDYCEPS SINENSIS, MERAVELLA DE LA NATURALESA

L'esquelet de la larva i el fong que ha crescut 
El Cordyceps sinensis conegut també com a Tochukaso en japonès i Dong Chong Xia Cao en xinès, que significa “insecte d’hivern i herba d’estiu”. Aquest nom li ve donat perquè el fong envaeix la larva a l’hivern mentre està sota terra i la parasita absorbint els seus nutrients fins que mora, i això és cap a l’estiu, on es troba entre l’herba dels prats de pastura. Podem dir amb tota certesa que és sens dubte una combinació única entre insecte i fong. 

El Cordyceps sinensis és un fong ascomicet que pertany a la família Clavicipitaceae, i ja hem dit que és un paràsit dels artròpodes, i ho fa dipositant les seves espores dins una espècie de larves de cus d’una varietat de papallona. Quan arriba la tardor i els cucs es troben en estat d'hibernació, les espores absorbeixen tot el nutrient del cuc, constituint un escleroci que és en realitat l’esquelet de la larva, formant un cos rígid.  Amb l’arribada de l’estiu, pel cap de l’esquelet del cuc apareix el fong que sorgeix cap a la superfície amb una alçada de 10 o 12 cm. El Cordyceps fou descobert ja fa molts anys pels pastors de Tibet, en observar que el seu bestiar es tornava més sa i vigorós quan menjaven el fong que creixia entre l'herba de pastura. Aquest fong es troba a l’Himàlaia al Tibet, Nepal, Índia i la Xina. Al final de la primavera, famílies senceres es traslladen a les altes planes on creix el Cordyceps i, durant períodes de temps que oscil·len entre 30 i 45 dies, viuen només pendents de trobar el nombre més gran possible de fongs. Si es dóna bé, amb els guanys d’una recol·lecta, podrien viure la resta de l’any.  

Càpsules
Les propietats del Cordyceps sinensis  són moltes i reconegudes per la medicina actual. Entre algunes podem esmentar que enforteix el sistema immunològic, ajuda al nostre organisme a enfortir el cos davant diferents bacteris, és a dir, és un potent antibiòtic natural. Enforteix el sistema respiratori alhora que el desinflama i pren la funció d'antitussigen i mucolític. Afavoreix el reg sanguini general, i és un important suport en la lluita contra el càncer. També s’ha de dir que és un gran tònic per alleugerar en cansament, motiu pel qual s’està fent molt popular entre els atletes d’elit, ja que no conté cap component que pugui ser considerant dopant. També redueix el dolor muscular i millora la recuperació i el vigor atlètic. Aquestes són només algunes de les propietats medicinals reconegudes d’aquest espectacular fongs miraculós.

Per aquest motiu no és d’estranyar que un quilo d'aquest fong perfectament assecat, amb garanties de la seva autenticitat i sense cap mena de procés químic pot costar uns 30.000 €.  Si esteu interessats i no voleu anar al Tibet o la Xina a comprar-lo, es pot trobar en algunes farmàcies i herbolaris especialitzats en forma de càpsules i també per internet. Però s’ha d’anar molt amb compte, ja que davant la demanda, ha sorgit un mercat negre que trafica adulterant aquest tipus de fong utilitzant una gran quantitat d’additius, amb la qual cosa una càpsula contindria una part irrisòria del fong. Una altra forma d’adulteració detectada és que es comercialitza una altra mena de Cordyceps que no és de l’espècie sinensis, que no té cap de les qualitats terapèutiques esmentades. 

UN FONG ALTAMENT VERINÓS PER CONTACTE

La troballa del “Coral de foc” com s’anomena popularment o Podostroma comú-damae, de clor vermell brillant i aparença coral·lina, va tenir lloc a la selva tropical de la vall de Redlynch a Cairns, a l’extrem nord de l’estat de Queensland (Austràlia), pel fotògraf Ray Palmer. Aquest fong va ser denominat “Coral de foc” per Matt Barrett, un micòleg de l’Herbari Tropical Australià de la Universitat James Cook, especialista en l’estudi dels fongs, el qual va destacar el fet que es tracta del primer exemplar descobert a Austràlia. Barret va admetre desconèixer el fet que el fong arribés a Austràlia, tan lluny d’on es troba de forma natural. Havia estat trobat anteriorment en països asiàtics, com la Xina, Tailàndia, Papua o la Nova Guinea, però mai a Austràlia.

El fong en qüestió, és considerat el fong més tòxic del món, ja que només per contacte genera una gran quantitat de compostos tòxics que s’absorbeixen ràpidament  a través de la pell. Però en el cas de ser ingerit, causa una sèrie de símptomes com vòmits, diarrea fètida, febre i entumiment del cos. Passades de deu  a vint-i-quatre hores comencen a manifestar-se els seus efectes més greus, consistents en descamació de la pell de la cara, mans i peus i la reducció de la massa encefàlica, la qual cosa fa que s’alteri la percepció, causant dificultats de motricitat, impediment de la parla, entre altres efectes més.

Si la persona no rep tractament immediat pot patir un munt de fallades múltiples al seu organisme, fins i tot danys cerebrals que acabarien amb la seva vida en un curt termini de temps. De fet, diverses persones han mort al Japó i Corea del Sud, després de confondre aquest fong amb exemplars comestibles, que normalment s’utilitzen en la medicina tradicional.  

ELS BOLETS EN ELS CÒMICS

Marino Benejam Ferrer, fou el dibuixant menorquí que va popularitzar la famosa "Família Ulises" del TBO allà pels anys cinquanta, una persona metòdica i molt detallista que sabia expressar amb els seus dibuixos tot el que ocorria a la societat d'aquell temps. 

Aquest gran dibuixant nascut el 1890, no només va saber plasmar les vivències d'aquesta família acomodada que en certa manera el va fer famós, sinó que també va dedicar nombroses historietes al món dels bolets. 

Els seus dibuixos a part del TBO, han il·lustrat a través dels anys importants llibres de tota mena de contingut, potser un dels que es podria destacar és el llibre de botànica "Plantas medicinales - El dioscórides renovado", de Pius Font i Quer, edició de 1980, on entre la sobrietat del tema de les seves pàgines hi trobarem també un parell d'historietes de la "Família Ulises" relacionada amb el tema dels bolets.

A part d'això, Benejam també va dibuixar historietes fent referència als boletaires i el seu món, una d'elles és aquesta que reprodueixo a sota amb autorització de Ediciones B, i que considero una de les millors. 
    

Cap comentari:

Publica un comentari

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.