I és que en veritat els fongs presenten un munt de dificultats a l’hora de la seva classificació, principalment perquè els micòlegs a vegades topen amb serioses diferències d’opinió en quan a la seva fisiologia estructural i el grup on ficar-los. Per tal motiu no és estrany que sorgeixin discrepàncies sobre la seva ordenació, cosa que posa de manifest que en la micologia encara hi ha qüestions pendents de resolució, i el nostre forma de pensar, creiem que continuaran pendents mentre no hi hagi un coneixement absolut sobre aquests organismes. Cal tenir en compte que tota mena d’organisme viu evoluciona constantment i que intentar trobar un sistema de classificació definitiu és tasca difícil, amb motiu que aquests organismes presenten contínuament canvis i mutacions taxonòmiques importants.
A mesura que augmenten els coneixements generals sobre els fongs la seva classificació experimenta modificacions considerables, pel fet que nous descobriments obliguen a alterar aquesta classificació, i a vegades a canviar els noms. Les categories taxonòmiques utilitzades en la classificació dels fongs són les següents:
Regne, divisió, classe, ordre, família, gènere i espècie.
El regne és la categoria major i pot incloure diverses divisions, cada divisió pot incloure diverses classes, cada classe pot incloure diverses ordres, i així successivament fins a l'espècie que la unitat bàsica de la classificació. Aquestes categories al mateix temps es divideixen en subdivisions, subclasses, etc.
Si observem, el nom científic d’un fong, veurem que està compost per dues paraules. La primera és un nom que designa al gènere i la segona acostuma a ser un adjectiu que qualifica el nom de l’espècie. Normalment el nom específic acostuma a expressar-se en nomenclatura llatina, sempre fent referència a alguna particularitat del fong. A vegades, però, es pot donar el cas que el nom específic faci referència al nom de l’autor o descobridor del fong, o al nom del lloc on s’ha descobert com per exemple, Clitocybe maresma (Carles - Roca), per haver estat descobert a la comarca del Maresme per Jaume Carles i Fermí Roca.
Podríem agafar com a exemple de classificació, una de ben completa com la que ens proposen Alexopoulos i Mims, a la seva obra "Introducción a la Micología". Com a exemple agafarem al popular Rovelló (Lactarius sanguifluus), i que tothom sap que té la propietat de segregar una mena de llet o làtex de color vermellós com la sang. Lactarius ve derivat del llatí Lactis (que té llet), i sanguifluus deriva del llatí sanguis i fluor (fluir, gotejar). Generalment, a continuació del nom específic es troba el nom abreviat del científic que va descriure el fong per primera vegada, com per exemple Cantharellus cibarius Fries, però tambés es pot donar el cas que siguin dos els noms i que el primer es trobi entre parèntesis; Lactarius sanguifluus (Paulet) Fries. Aleshores tindrem que el nom entre parèntesis pertany a la persona que va descriure per primera vegada l’espècie, però que li va donar un nom diferent de l'actual. El nom següent és el de la persona que va revisar l'espècie li va donar el nom acceptat en l’actualitat, segons el codi internacional de nomenclatura botànica.
Continuant amb la classificació de l'espècie que ens ocupa, direm que estaria representada de la següent manera:
Continuant amb la classificació de l'espècie que ens ocupa, direm que estaria representada de la següent manera:
- REGNE: Micets
- DIVISIÓ: Basidiomycota
- CLASSE: Agaricomicets
- ORDRE: Russulals
- FAMÍLIA:Russulacies
- GÈNERE: Lactarius
- ESPÈCIE: Sanguifluus
- DIVISIÓ: Basidiomycota
- CLASSE: Agaricomicets
- ORDRE: Russulals
- FAMÍLIA:Russulacies
- GÈNERE: Lactarius
- ESPÈCIE: Sanguifluus
Fins aquí hem vist el procediment a seguir en la classificació d’un exemplar de Lactarius sanguifluus, i això potser haurà pogut representar una mena de decepció per boletaire afeccionat, davant el complicat que pot semblar el procés de classificar un fong, sobretot si és la primera vegada que s’intenta establir d’identitat d’un organisme desconegut. Però el que en un principi és motiu de preocupació, posteriorment i a mesura que s’obtinguin nous coneixements s’aniran assimilant els conceptes bàsics de la micologia.