REPRODUCCIÓ DELS FONGS

Per establir la diferència entre bolet i fong, direm que el bolet és la fruita que dóna el fong, o millor dit, l’aparell reproductor del fong, ja que la seva missió és la d'aconseguir la continuïtat de l’espècie. Per dir-ho d’una altra manera, els conceptes bolet i fong seria com comparar-los amb una fruita i l’arbre fruiter. Així tenim que en els fongs hi han dues parts completament  diferenciades; la primera és la que es coneix popularment com a bolet, fàcilment localitzable a primer cop d’ull perquè és perfectament visible, ja es trobi a terra al bosc, sobre troncs d’arbres o fent rotllanes als prats, i l’altra part és la que no es veu perquè és subterrània o bé es troba ficada dins l’escorça dels arbres. Aquesta segona part del fong està formada pel miceli, que és l’aparell vegetatiu del fong, però que en la realitat és el veritable fong del qual en poden sorgir diverses fructificacions o bolets.

Per explicar de forma senzilla el cicle de vida d’un fong, podríem començar dient que quan es crea el miceli és quan neix el veritable fong, i que aquest es crea d’una espora que ha germinat. Quan aquesta espora està a punt, s’esquinça per una extremitat en forma de petita obertura, i per ella van sortint uns llargs i prims filaments blancs anomenats hifes, que formaran el conjunt de filaments anomenats filaments primaris. Però caldrà ajuntar els filaments, per tal que formin els filaments secundaris, que són molt més gruixuts, i els únics que poden donar a lloc el naixement del bolet. Tant els filaments primaris com els filaments secundaris estan formats per hifes ben desenvolupades dividides per septes.  Aleshores és quan aquest conjunt d'hifes rep el nom de miceli. 


El miceli té la particularitat de créixer en forma circular, i si el terreny és apropiat com per exemple un prat, arriben a formar uns cercles quasi perfectes que són els anomenats erols. Uns bolets que acostumen a crear aquests erols són els Marasmius orèades  (Cama-sec), i el Calocybe gambosa (Moixernó). Per entendre com es formen aquests cercles direm que la part més jove del miceli és la més externa, i és allà on es troba la zona fèrtil. A mesura que passen els anys el miceli es fa més estèril  a la seva zona interna, per la qual cosa el cercle es fa cada vegada més gran. A vegades les condicions del terreny impedeixen de poder  formar aquests erols aleshores el miceli a mesura que va creixent va prenent formes distintes.

Els buscadors de moixernons experts acostumen a trobar-los observant allà on l’herba té més verdor, lloc que anomenen moixerneres, ja que el miceli d’aquest bolet té la propietat d’acumular nitrats, que tenen la particularitat d’augmentar les funcions clorofíl·liques de l’herba que l’envolta. 

En el cas del Cama-sec, antigament es creia que aquest fong tenia propietats herbicides en comprovar que matava l’herba del seu voltant. L’herba morta prenia una forma anular, és a dir, seguia l’erol. Aquest fet però, es deu al fet que la massa d'hifes del fong arriba a absorbir tota la humitat del sòl, i en ser aquesta massa en certa manera impermeable, impedeix que l’aigua de la pluja pugui penetrar de forma natural.

La vida d’un bolet adult és molt curta, més o menys d’una setmana  que és el temps que necessiten les espores per germinar.

Cap comentari:

Publica un comentari

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.